Pel·licules d'adquisició del llenguatge

Pel·lícula Niño Salvaje

Segons Vigotsky, el nen aprèn el llenguatge gràcies a la interacció amb una persona amb una capacitat mental superior a ell. L’adult afavoreix la Zona de Desenvolupament Proper, però no hi ha una predisposició per part del nen, i això dificulta el seu aprenentatge. Ho podem comprovar en la pel·lícula quan el nen, passat un temps en aquella casa amb el seu instructor, l’abandona perquè no veu cap sentit en el que està fent.

Segons Chomsky, podríem dir que Víctor està finalitzant l’etapa del LAD, que dura des del naixement fins als 12-13 anys, i es creu que ell en té uns 12. Per tant, segons l’autor, el petit no aprèn el llenguatge perquè ja no té la capacitat per adquirir-lo. L’únic que es mostra en la pel·lícula és que el nen reprodueix sons que li són familiars per pura necessitat, però no perquè realment entengui el significat del llenguatge. 

Pel·lícula Anna Sullivan

Mirant la pel·lícula, podem relacionar, en un primer lloc, la teoria de Chomsky i el dispositiu LAD i l’adquisició del llenguatge. La nena té 10 anys, i per tant, està dins dels límits que defineix l’autor per a poder activar aquest dispositiu (és fins als 12 anys); per això, la protagonista, al final del relat, entén la relació entre els signes i el significat que tenen aquests.

En segon lloc, ho podem relacionar amb la teoria de Skinner, que defineix que les persones aprenem a través de premis i càstigs; així, la nena sap quan fa una cosa malament perquè l’Anna Sullivan la castiga.

En tercer lloc, també podem parlar sobre la teoria de Vigotsky. La nena adquireix el llenguatge perquè té una persona al cantó mentalment més capaç que ella, és a dir, es forma la Zona de Desenvolupament Poper: la mestra (Anna) és la que li mostra i li fa de guia en el camí per arribar a comunicar-se amb els demés. Si no fos per ella, la nena mai hagués adquirit el llenguatge i mai s’hagués comunicat amb l’entorn.